Entrevista a l’Ull al Dia

 

Ahir Eva Granados va ser a l’Ull al Dia on va parlar de l’actualitat política, el pacte de Junts pel Sí i la CUP i la seva estabilitat, com també de l’inici real de la legislatura al Parlament.

Al llarg de l’entrevista va parlar, entre d’altres coses, sobre la pròrroga pressupostària  i de com són els ajuntaments els que finalment acaben ajudant a les persones i atendre les seves necessitats.

Pots veure l’entrevista en aquest enllaç

4226465a9e

 

“La comisión del Procés Constituent es una pantalla más del videojuego del proceso catalán” Eva Granados

  • La portavoz del PSC en el Parlament “no ve en ningún caso un pacto en Madrid que incluya el referéndum” pero si al PSOE dispuesto a un pacto fiscal federal

Entrevista de Quico Sallés a Eva Granados a la Vanguardia, 31 de gener de 2016

eva_granados_80

Eva Granados (Barcelona, 1975) Portavoz del PSC en el Parlament su nombre se identifica con el sector más izquierdista del partido. Proviene de la cantera de la UGT y de la potente federación del Baix Llobregat. Mano derecha de Miquel Iceta, tiene claro que si hay referéndum será para la reforma constitucional y, en cambio, ve con optimismo un pacto fiscal federal. De la comisión del Procés Constituent sospecha que será poco más que “propaganda”.

Usted levantó la liebre de la reforma del PIRMI en la época del conseller Joan Mena, ¿qué le parece la reforma propuesta por la consellera de Treball,Afers Socials i Família, Dolors Bassa?

Para mí es un el PIRMI es muy importante. De hecho, sería por donde empezaría la actividad legislativa del Parlament, para garantizar las rendas en Catalunya. Con 668.000 personas sin trabajo y el 70% de éstas sin prestación, la renda debe ser la prioridad. La reforma pactada entre Mena y Alícia Sánchez Camacho, entonces líder del PP, continua vigente. Continuó con el pacto con ERC. El giro social no se notó. Por tanto, ¿qué es lo que quiere la consellera Bassa, marear la perdiz o quiere que la ley de renta mínima garantizada que ya esta en el Parlament tire adelante de manera urgente? Esperamos que nos lo diga. Estamos dispuestos a hablarlo. Deducimos que no es problema económico sino de voluntad política.

-Hablando de voluntad política, añadamos política ficción: si el PSOE gobernara en el Estado gracias de manera implícita a DiL o ERC, ¿qué rol asumiría el PSC?

Estamos en la oposición. CDC y ERC están con una hoja de ruta muy diferente a la que nosotros tenemos para Catalunya. No sé si harían algún replanteamiento… Nuestro papel es el diálogo y tender puentes. Hemos de huir de la política de frentes, de confrontar Catalunya con España. Hay que sentarse a dialogar.

-Y si hay que sentarse, ¿por qué no se sientan en la comisión del Procés Constituent?

Porqué esta comisión no es para dialogar o negociar es para escenificar los tempos de un proceso y de un mandato democrático en que nosotros no creemos.

-¿No tienen miedo de ser el único partido que no esté en esta comisión? ¿El PSC se puede autoexcluir de esta comisión?

Esta comisión debe hacer una propuesta en un tiempo indefinido a la Junta de Portavoces para que se lleven a término algunas iniciativas legislativas. Además en 30 días se habrán constituido las ponencias legislativas de la transición, cuando sólo se habrá reunido dos veces la comisión. Aquí hay algo que no cuadra. No puedes estar estudiando buenas practicas internacionales mientras se produce aquello que estudias. Esta comisión es un escenario del proceso que el Govern quiere pilotar… que hagan y deshagan con el mandato democrático que nosotros no reconocemos.

-¿Esta decisión no abona la tesis de aquellos que acusan al PSC de haber abandonado el catalanismo?

Practicamos un catalanismo incluyente. Para nosotros, el catalanismo no es igual a soberanismo. El catalanismo va más allá y ha sido siempre el que ha cohesionado el conjunto de la ciudadanía de Catalunya. Hablamos de un catalanismo federalista, de entendimiento, desde la diferencia, con el resto de los pueblos de España.

-¿Puede entender un votante tradicional del PSC el alejamiento del derecho a decidir, y que el PP se apunte a la comisión y su partido no?

Lo que vi en la sesión constitutiva es que el PP no fue a dialogar nada, sino a constatar que la comisión no le gustaba. Hemos de dedicar esfuerzos a buscar el entendimiento, el diálogo, una mejor financiación y autogobierno. Y no hacerlo a través de una comisión de estudio, que entendemos que han sido concebida para un objetivo que no es el encaje de Catalunya con España sino la propaganda o la exposición pública de cada uno de los minutos de este proceso que quieren llevar durante estos 18 meses. ¡Aún estar por presentar las conclusiones de la comisión del Derecho a Decidir de la legislatura pasada…!

-Donde su representante fue Ferran Pedret y no se cerró la comisión…

Y que por cierto, concluyó cuando el Govern decidió pasar pantalla. Nosotros no queremos estar en un vídeo juego donde pasan pantallas, queremos buscar el diálogo por todos los lados.

-Entiendo que usted interpreta la comisión como… ¿una pantalla más del video juego del proceso?

Es lo que nos han dicho es quienes lo pilotan. Nosotros quisieramos el diálogo o una mesa donde hablar de una mejora del sistema de financiación. Y posteriormente, negociar con Madrid una vez llegado a un entendimiento en Catalunya y con otras autonomías. O cómo revertir los recortes competenciales que ha hecho el PP o el cumplimiento de las 23 medidas que Artur Mas pidió a Mariano Rajoy. No creemos en la hoja de ruta ni en el unilateralismo para cumplirlo.

-Habla de modelo de financiación, en Catalunya se estuvo dos años negociando uno y, a pesar del apoyo del PSC, Madrid cerró la puerta en el 2012

El nuevo modelo, o Pacto Fiscal Federal o solidario es una asignatura en la que los partidos tendríamos que gastar más energías. Necesitamos saber el coste de las competencias transferidas, transparencia y la aplicación del principio de ordinalidad. Pero Puigdemont dice que no tiene ganas.

-¿Pero usted ve el PSOE dispuesto a un pacto fiscal federal?

Claro que sí. También lo reclaman Tximo Puig del País Valencià o Francina Armengol de las Illes.

– ¿No ve en ningún caso un acuerdo en Madrid que acepte el referéndum en Catalunya?

No, no lo veo en ningún caso.

-¿Por qué no?

Tenemos claro que la solución catalana pasa por una votación y en un referéndum. Pero queremos someter a votación una propuesta de encaje. No queremos situar independencia sí o no. Queremos someter a consideración de la ciudadanía una España federal. Si esto pasa mucha gente votarán afirmativamente. No queremos dejar a la ciudadanía que vote sí o que vote no a la independencia, queremos ofrecer una nueva propuesta. Es nuestra responsabilidad.

-¿Y si en este referéndum sale que no?

Estamos convencidos que la mayoría de la ciudadanía de Catalunya no quiere desentenderse del proyecto del Estado español. No creemos que la mayoría de la gente quiera marchar.

-El PSC resiste electoralmente pero cualquier tiempo pasado fue mejor…

Somos el partido de izquierdas mayoritario que no quiere la independencia de Catalunya. Somos socialdemócratas. Ahora bien hay que repensar la organización y nuestra conexión con la ciudadanía. Así hay que encarar el congreso.

-¿No corren el riesgo de convertirse en un partido metropolitano?

No es una mera cuestión territorial. Hay que articular más presencia en el territorio.

-Pero ya la tenían…

De acuerdo, pero ha habido una convulsión en este país. Hemos sufrido que la crisis, que nos ha pasado factura a todos, y la identidad hayan centrado el discurso político.

-¿No creen que otra izquierda, o el colauismo, les han robado la cartera del derecho a decidir?

Las izquierdas están en movimiento y tenemos mucho camino a recorrer juntas. Entré en política para defender la redistribución de la riqueza y la igualdad de oportunidades. Tenemos objetivos comunes con ERC o con CSQP.

-¿Pero no se arrepienten de dejar de lado la defensa del derecho a decidir?

No hemos abandonado el referéndum. Hemos clarificado en que momento y con qué contenido debe haber un referéndum en Catalunya. Una propuesta de un nuevo encaje constitucional. No me siento interpelada cuando dicen que hemos abandonado el referéndum.

“Tenim un Govern precuinat i interí”

Eva Granados considera que “el Govern ha estat configurat per servir només a la meitat dels catalans, aquells que creuen en la independència, i creiem que els principals perjudicats seran els més febles”

granados

La portaveu del Grup Socialista al Parlament, Eva Granados, ha desitjat “encerts” als nous consellers que han pres possessió avui, però ha lamentat que sigui “un Govern precuinat i interí”.Precuinat perquè hem conegut la seva composició abans que el mateix President prengués possessió del seu càrrec, i interí perquè només és per a divuit mesos, divuit mesos que són del tot insuficients per posar al dia una Catalunya que necessita que el Govern prioritzi la creació d’ocupació i posar en marxa l’estat del benestar que ha estat desmantellat aquests darrers anys”, ha afegit.

En declaracions als mitjans després d’assistir a la pressa de possessió del nou Govern, Eva Granados ha afirmat que “el Govern ha estat configurat per servir només a la meitat dels catalans, aquells que creuen en la independència, i creiem que els principals perjudicats seran els més febles”. “Les persones en situació de pobresa i els més febles no dependran de l’àrea de benestar, sinó que estaran directament relacionades amb l’àrea econòmica. Això ens preocupa perquè es dilueixen completament les polítiques socials i esperem que el Govern estigui al servei de tots els ciutadans”, ha conclòs.

“Volem un gran compromís, un gran acord que vagi més enllà d’ideologies i permeti la vida amb dignitat dels catalans i les catalanes”

Pere Navarro presenta la campanya “Perquè volem viure amb dignitat” per “donar resposta a una situació d’emergència que amaguen CiU i el seu soci preferent, ERC”

20130612_123959El primer secretari del PSC i president del Grup Parlamentari Socialista, Pere Navarro, ha presentat avui “Perquè volem viure amb dignitat”, una campanya en què els dirigents i càrrecs del PSC estan explicant simultàniament les propostes socials del partit arreu de Catalunya com a “resposta a una situació d’emergència”. “El Govern de la Generalitat, és a dir CiU i el seu soci preferent, ERC, amaguen que Catalunya està patint les desigualtats socials més profundes que s’han viscut en dècades”, ha explicat Pere Navarro, i és per això que ha a anunciat que “davant l’emergència social, cal un acord per la Dignitat que vagi més enllà d’ideologies. Al Parlament de Catalunya i a tots els ajuntaments presentarem iniciatives cara a aconseguir un gran compromís, un gran acord que permeti la vida amb dignitat dels catalans i les catalanes”.

En roda de premsa amb la responsable de Cohesió Social del PSC, Eva Granados, i la secretària de la Dona del partit, Imma Moraleda, Pere Navarro ha denunciat que “el Govern abandona els més febles. El Govern oblida el dret a sobreviure i el dret a viure amb dignitat, el dret a subsistir. No tenim pressupostos però sí retallades. El que ens cal són partides pressupostaries i no cimeres que no són urgents”. Per això, el primer secretari s’ha mostrat partidari d’un “un compromís claríssim contra l’atur i contra la pobresa articulat en base a 3 línies: Ningú sense aliments, Ningú sense llar i Ningú sense ingressos”. “Son unes propostes socials que formen part de la dignitat a l’hora de fer política per ajudar els ciutadans que ho estan passant més malament”, ha indicat.

Pere Navarro ha posat com a exemple del que el Govern no ha fet “la recuperació de l’impost de Successions”. “Sempre diuen que no hi ha recursos, però l’impost de Successions, que no tenim perquè encara no tenim Pressupost, però si s’hagués aplicat, s’estarien recaptant 95 milions d’euros que el Govern ha regalat als que tenen més”, ha dit el primer secretari del PSC, que ha explicat que si d’aquests 95 milions “l’agaféssim 70, podríem pagar 30 milions als ajuntaments per aixecar la suspensió de la partida per a les famílies en situació de vulnerabilitat; amb 5 més, podríem fer una convocatòria extraordinària de pobresa per a entitats; i amb 35 milions podríem pagar les beques menjador. Tot això sumen 70 milions que podrien sortir de l’impost de Successions que no s’ha aplicat”.

Preguntat pel pla de Govern presentat per Artur Mas, Pere Navarro ha assegurat que “el que va fer ahir el president va ser un discurs, el mateix que va fer al debat d’investidura. Volem polítiques reals, i això s’ha de fer amb uns pressupostos, amb partides concretes per fer les polítiques que donin resposta a les necessitats reals”. “No podem pactar amb un partit i un Govern que caminen cap a la independència i obliden les polítiques socials i de creixement econòmic”, ha conclòs.

De la seguretat a l’abandonament

8147737871_648740bd60_zEl 4 de desembre del 2006 els socialistes aprovaven una llei que suposava fer un avenç important en el model d’atenció a les persones: La Ley 39/2006, de promoción de la autonomía personal y atención a las personas en situación de dependència, que ha fet possible que avui a Catalunya hi hagi 161.213 persones rebent serveis i prestacions i que, des de la seva entrada en vigor, gairebé 400.000 catalans hagin tingut algun tipus d’ajut

Des de l’arribada dels Governs de PP i CiU però, l’atenció a les persones amb dependència ha estat objecte d’involucions importants. Ara, el Programa Nacional de Reformas 2013 ens detalla la magnitud de la retallada: 1.087 milions d’euros aquest any. Unes perjudicials retallades que treuen els recursos als més fràgils no incorporant les persones amb dependència moderada al sistema, rebaixant la valoració dels graus de dependència, deixant de cotitzar a la Seguretat Social i retallant un 15% la prestació a les cuidadores, reduint les intensitats dels serveis i prestacions, eliminant la retroactivitat, incrementant el copagament dels usuaris, etc. És un estalvi o un despropòsit?

Des de l’entrada en vigor de la llei i fins el 2011, malgrat el context de greu crisi econòmica, el sector d’atenció a les persones dependents va crear més 240.000 llocs de treball directes i indirectes en el sector, un dels que té més potencialitat a l’hora de generar ocupació de qualitat no deslocalitzable segons diferents informes de la UE. Les retallades suposen més atur i una greu desatenció per a les persones dependents i les seves famílies. Els Governs actuals tornen a utilitzar la crisi com excusa per a justificar la retallada de serveis públics i de drets a la ciutadania. Amb quin objectiu? Crear un sistema dual on sols qui tingui diners accedirà serveis dignes. La resta, malviuran desatesos.

Article publicat a El Far.cat

Cap de setmana amb els col·lectius d’educació en el temps de lleure

b6ea8ccd285f0ad7bc2ac7334c2753ba

 

 

5ab5213d917ee556d0561f539a0f2a1f WP_20130505_004

Diumenge vaig poder gaudir d’un  matí a la Festa de l’Esplai al Prat de Llobregat, on es realitza una mostra de la gran tasca que fan molts col·lectius entorn a l’educació en el temps de lleure. Allà on l’infància és la protagonista, i el treball de multitud de joves i adults per intentar garantir el seu benestar. En els moments que corren una feina impagable.

Em varen acompanyar els companys de l’agrupació PSC Juan Pedro Pérez, portaveu del grup socialista a l’Ajuntament del Prat, Cecilio Limiñana i Ana Fernández.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Visita a l’Institut Bruguers de Gavà

93c6f0d6b4aa758ea59ed9783254acdeAvui, l’Eva Granados ha visitat Gavà per conèixer la situació dels professionals i pares de l’institut Bruguers. Actualment, el Govern de la Generalitat té sobre la taula una Resolució del Parlament de Catalunya que l’insta a executar la reforma integral d’aquest equipament educatiu (Resolució 213/IX) des del 2011. Una reforma d’acord al projecte presentat que porta ja prop de 2 anys d’endarreriment. Així, el Grup parlamentari socialista està treballant en tornar a instar al Govern a portar a terme aquesta actuació, a incloure una partida pressupostària als Pressupostos 2013 (encara per presentar) i fixar la data d’inici de les obres.

Una vegada més, ens trobem davant prioritats educatives o de salut a la nostra comarca que l’actual Govern de CIU no entenen com a tals, fet que mostra el menyspreu a les necessitats dels nens i nenes del Baix Llobregat.

El grup socialista i la seva diputada comarcal Eva Granados continua treballant per aconseguir portar a l’agenda política aquesta reivindicació ciutadana i que l’Ajuntament està acompanyant des del principi.

Cap família sense llar, cap llar sense família

8147737871_648740bd60_zLa magnitud de la crisi que travessem està mostrant la seva cara més cruenta en el drama dels desnonaments: famílies que no poden fer front al pagament del seu habitatge i que es veuen al carrer. I quan això succeeix, la normativa legal vigent preveu un procediment d’execució hipotecària que comporta, no només la pèrdua de l’habitatge habitual, sinó també la possibilitat de que s’embarguin els sous i altres béns presents i futurs, de les persones hipotecades i d’aquells que han avalat la garantia. L’evolució de les dades posa de manifest el creixement exponencial de les execucions hipotecàries: Només en l’últim trimestre de l’any 2012 s’han comptabilitzat 19.324 execucions hipotecàries a Espanya, i d’aquestes, 3.879 a Catalunya.

Cal un canvi legislatiu urgent, que adapti les lleis i doni resposta a les necessitats d’aquests moments, permetent la dació en pagament, el lloguer social i l’aturada dels desnonaments. Amb aquests objectius els i les socialistes treballem per a que ningú perdi casa seva amb la nostra acció des dels governs locals, al Parlament de Catalunya i a les Corts Generals.

Avui ens felicitem per la Sentència del Tribunal de Justícia de la UE de gran transcendència en tant que dictamina que la legislació espanyola sobre desnonaments vulnera la normativa comunitària perquè no garanteix als ciutadans una protecció suficient davant les clàusules abusives de les hipoteques. Una sentència que obliga a fer una revisió profunda de la llei hipotecària espanyola i dels mecanismes per al requeriment de pagament i l’execució forçosa que poden derivar en desnonament. Cal aprovar urgentment un decret llei que paralitzi tots els desnonaments que estiguin en marxa com a causa de clàusules abusives i que la nova normativa protegeixi els drets dels ciutadans davant els contractes amb les entitats financeres.

 

Article publicat a El Far.cat

 

Cap família sense llar, cap llar sense família

imagesAvui, Pere Navarro i Eva Granados presenten el manifest “Cap família sense llar, sense llar sense família” dels i les socialistes, a les 11 hores a l’Oficina d’habitatge i servei de Mediació hipote`caria de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat.

Els ajuntaments socialistes estan liderant accions concretes a nivell municipal per defensar els drets d’aquestes famílies, i per això a la presentació estaran presents Pilar Díaz, alcaldessa d’Esplugues de Llobregat; Nuria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramanet i Diputada; Eva Menor, alcaldessa de Badia del Vallès, Carmen Garcia Lores, alcaldessa de Rubí; i Eva Granados, Diputada al Parlament de Catalunya.

Cap família sense llar, cap llar sense família

Són moments excepcionals i com a tals s’han de trobar solucions immediates i efectives, solucions reals als problemes de la ciutadania.

L’augment del preu de l’habitatge, l’absència d’un veritable parc d’habitatges de lloguer i un tipus d’interès al mínim històric, van empènyer milions de famílies de tot l’Estat espanyol a endeutar-se. Per tal de poder accedir a un habitatge les famílies van contraure hipoteques milionàries i de llarga durada.

Les polítiques d’habitatge són garantia de cohesió social en temps de crisi. Una crisi que ha comportat l’augment de l’atur i amb ell, milers i milers de persones i famílies en una situació límit que els impedeix cobrir les seves necessitats bàsiques com ara el pagament del seu habitatge habitual, el poder fer front a la seva hipoteca.

I quan això succeeix, la normativa legal vigent preveu un procediment d’execució hipotecària que comporta, no només la pèrdua de l’habitatge habitual, sinó també la possibilitat de que s’embarguin els sous i altres béns presents i futurs, de les persones hipotecades i d’aquells que han avalat la garantia.

Des de l’any 2007, any en què va esclatar la crisi, fins a dia d’avui, el nombre d’execucions hipotecàries a l’Estat espanyol ha superat les 400.000. Per exemple, només en l’últim trimestre de l’any 2012 s’han comptabilitzat 19.324 execucions hipotecàries a Espanya, i d’aquestes, 3.879 a Catalunya. L’evolució de les dades posa de manifest el creixement exponencial de les execucions hipotecàries. Segons l’informe de la Relatora Especial sobre habitatge digne, Raquel Rolnik (Nacions Unides A/67/286 Assemblea General), de data 10 d’agost de 2012 “A Espanya l’any 2011 es van produir 212 execucions i 159 desallotjaments al dia”. Pel que fa més concretament a Catalunya, la mitjana de llançaments diaris actualment és de 12.

D’altra banda, fa només uns dies coneixíem les últimes dades de l’estudi del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC). Segons aquestes el 30,3% dels aturats corren risc de caure en la pobresa. Entre els més susceptibles de caure per sota del llindar de la pobresa destaquen les famílies amb fills al càrrec en les quals tots els seus membres han perdut la feina, el risc de les quals escala fins al 59%. Aquest tipus de llars s’ha multiplicat per cinc des del 2007 a Catalunya, i se situa en 266.800 famílies.

I el que és pitjor d’aquesta dramàtica situació social que evidencien aquestes i altres dades, és que totes les previsions econòmiques no apunten a un creixement de l’ocupació pel qual, amb la normativa legal vigent, continuaran incrementant-se les execucions hipotecàries i els desnonaments, amb el corresponent augment de famílies que perdran el seu habitatge habitual i que es veuran abocades a greus situacions d’exclusió i pobresa amb el que suposa com a amenaça per la cohesió social.

Les decisions i actuacions de l’executiu central i les Corts espanyoles amb majoria absoluta del PP que són qui tenen la potestat d’introduir canvis legislatius per frenar aquesta situació no han estat efectives i només afavoreixen a les entitats bancàries.

La crisi hipotecària i el creixement continu de les execucions hipotecàries han generat una important protesta i demanda social, articulada a través de diferents moviments ciutadans i compartida per la majoria del teixit associatiu present als barris i ciutats del país que generen importants xarxes de solidaritat i reclamen solucions valentes i efectives per salvar a les persones d’aquesta perversa situació.

Així, aquests moviments han articulat i convertit en eina de resposta ciutadana la pressió a les entitats financeres per tal d’assolir acords que facilitin el manteniment de l’habitatge de moltes persones que avui no poden fer front a les quotes hipotecàries, i la demanda de canvis legislatius que permetin la dació en pagament i el lloguer social posant fre a l’onada de desnonaments que trenquen la cohesió social.

També els nostres alcaldes i alcaldesses socialistes han dut a terme diferents iniciatives en aquesta línia com deixar de treballar amb les entitats financeres que promouen desnonaments, posar en marxa oficines d’assessorament i mediació o forçar els bancs a posar en lloguer social els seus pisos buits.

Però l’exemple més clar de tot plegat ha estat la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) impulsada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). Aquesta ha recollit 1’5 milions de firmes a Espanya, 400.000 a Catalunya, per implantar la dació de l’habitatge en pagament, establir un procés de moratòria de desnonaments i implantar lloguers socials perquè els afectats puguin estar a les seves llars.

Les firmes evidencien el clamor popular per canviar la legislació hipotecària vigent. Des del PSC hem donat suport a la mateixa i hem recollit signatures des de les Agrupacions locals del partit.

El Partit Popular finalment i davant la reivindicació de més d’un milió de persones, ha hagut de rectificar i permetre la tramitació de la ILP al Congrés dels Diputats.

Pel que fa al PSOE, des del primer moment va defensar la tramitació de la ILP, la dació en pagament amb efectes retroactius i una moratòria que impedeixi que les famílies siguin desallotjades de les seves llars.

El PSC defensa un canvi legislatiu urgent, que adapti el marc legal a la realitat social i que doni resposta a les necessitats dels ciutadans i ciutadanes afectades, permetent la dació en pagament i el lloguer social i l’aturada dels desnonaments.

Des del PSC continuarem centrant la nostra acció política als municipis, al Parlament i a les Corts Generals per aconseguir que no hi hagi ningú que perdi el seu habitatge i que es pugui exercir efectivament el dret a l’accés a l’habitatge i per això continuarem reclamant i treballant per:

  1. Aturar immediatament els desnonaments.
  2. Que la dació de l’habitatge en pagament liquidi de la hipoteca i els seus interessos (la totalitat del deute).
  3. Que les famílies necessitades puguin romandre a l’habitatge hipotecat en règim de lloguer o d’usdefruit durant un període determinat fins a l’obtenció d’un nou habitatge.
  1. Establiment urgent d’un programa d’acompanyament de les famílies desnonades que garanteixi el seu reallotjament en nous habitatges en règim de lloguer assequible
  2. Garantir el suport i l’assistència jurídica i financera a les famílies que estan en situació de risc de perdre el seu habitatge per deute hipotecari, ampliant els recursos del Servei Públic d’Atenció a les Persones que pateixen aquesta situació.
  3.  Impedir el sobreendeutament de famílies i persones i articulació de la “segona oportunitat”.
  4. Que les entitats rescatades amb diners públics i el SAREB destinin una part important dels pisos que tenen en propietat a lloguer assequible.
  5. Constitució d’un parc d’habitatge de lloguer social.
  6. Investigació de les males pràctiques realitzades pels diferents actors implicats en la bombolla immobiliària i petició de responsabilitats.
  7. Finalment, continuarem el treball d’intermediació amb les entitats financeres per tal d’aturar els desnonaments i que s’ampliï l’oferta de lloguer assequible.

PSC, dimecres 20 febrer 2013