L’escola Abrera al Parlament

Avui, Pere Navarro i jo mateixa, ens hem trobat amb l’Alcaldessa d’Abrera (Baix Llobregat), Maria Soler, i una representació de la comunitat educativa del municipi al Parlament. Un bon moment per parlar de la situació de l’Escola Abrera.Foto1

Diferents grups polítics hem presentat al Parlament una proposta de resolució instant a la Generalitat a posar en marxa de forma urgent i prioritària els tràmits per a iniciar l’any 2014 la construcció de la tercera escola d’educació infantil i primària a Abrera.

El municipi d’Abrera té la necessitat de construcció d’un nou centre d’infantil i primària reivindicat per tota la comunitat educativa des de fa molt de temps.

Amb els terrenys necessaris cedits per part de l’Ajuntament a la Generalitat de Catalunya per poder planificar i construir un nou centre escolar, els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per l’any 2012, aprovats pels grups polítics que donaven suport al govern en l’anterior legislatura, establien que en aquell exercici s’iniciarien les obres de construcció d’una nova escola d’infantil i primària a la població d’Abrera.

Tot i això, la Generalitat de Catalunya no ha iniciat cap projecte constructiu dels equipaments de la tercera escola al municipi d’Abrera. La massificació creixent de l’alumnat ubicat en aularis provisionals dins del pati de l’escola Ernest Lluch que els acull, així com la dificultat que comporta el compartir els equipaments d’aquesta escola, està  erivant en l’actualitat en un conflicte important dins de la comunitat escolar que transcendeix l’espai educatiu i el converteix en un conflicte local. Aquesta situació converteix en urgent i necessari iniciar les obres de la nova escola. La demanda de tota la població i també la de tots els grups polítics del municipi, que contemplen amb preocupació el retard en l’inici de les obres, és un altre dels motius que s’afegeixen a la urgència d’iniciar el procés de construcció del nou centre escolar.

Cap família sense llar, cap llar sense família

imagesAvui, Pere Navarro i Eva Granados presenten el manifest “Cap família sense llar, sense llar sense família” dels i les socialistes, a les 11 hores a l’Oficina d’habitatge i servei de Mediació hipote`caria de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat.

Els ajuntaments socialistes estan liderant accions concretes a nivell municipal per defensar els drets d’aquestes famílies, i per això a la presentació estaran presents Pilar Díaz, alcaldessa d’Esplugues de Llobregat; Nuria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramanet i Diputada; Eva Menor, alcaldessa de Badia del Vallès, Carmen Garcia Lores, alcaldessa de Rubí; i Eva Granados, Diputada al Parlament de Catalunya.

Cap família sense llar, cap llar sense família

Són moments excepcionals i com a tals s’han de trobar solucions immediates i efectives, solucions reals als problemes de la ciutadania.

L’augment del preu de l’habitatge, l’absència d’un veritable parc d’habitatges de lloguer i un tipus d’interès al mínim històric, van empènyer milions de famílies de tot l’Estat espanyol a endeutar-se. Per tal de poder accedir a un habitatge les famílies van contraure hipoteques milionàries i de llarga durada.

Les polítiques d’habitatge són garantia de cohesió social en temps de crisi. Una crisi que ha comportat l’augment de l’atur i amb ell, milers i milers de persones i famílies en una situació límit que els impedeix cobrir les seves necessitats bàsiques com ara el pagament del seu habitatge habitual, el poder fer front a la seva hipoteca.

I quan això succeeix, la normativa legal vigent preveu un procediment d’execució hipotecària que comporta, no només la pèrdua de l’habitatge habitual, sinó també la possibilitat de que s’embarguin els sous i altres béns presents i futurs, de les persones hipotecades i d’aquells que han avalat la garantia.

Des de l’any 2007, any en què va esclatar la crisi, fins a dia d’avui, el nombre d’execucions hipotecàries a l’Estat espanyol ha superat les 400.000. Per exemple, només en l’últim trimestre de l’any 2012 s’han comptabilitzat 19.324 execucions hipotecàries a Espanya, i d’aquestes, 3.879 a Catalunya. L’evolució de les dades posa de manifest el creixement exponencial de les execucions hipotecàries. Segons l’informe de la Relatora Especial sobre habitatge digne, Raquel Rolnik (Nacions Unides A/67/286 Assemblea General), de data 10 d’agost de 2012 “A Espanya l’any 2011 es van produir 212 execucions i 159 desallotjaments al dia”. Pel que fa més concretament a Catalunya, la mitjana de llançaments diaris actualment és de 12.

D’altra banda, fa només uns dies coneixíem les últimes dades de l’estudi del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC). Segons aquestes el 30,3% dels aturats corren risc de caure en la pobresa. Entre els més susceptibles de caure per sota del llindar de la pobresa destaquen les famílies amb fills al càrrec en les quals tots els seus membres han perdut la feina, el risc de les quals escala fins al 59%. Aquest tipus de llars s’ha multiplicat per cinc des del 2007 a Catalunya, i se situa en 266.800 famílies.

I el que és pitjor d’aquesta dramàtica situació social que evidencien aquestes i altres dades, és que totes les previsions econòmiques no apunten a un creixement de l’ocupació pel qual, amb la normativa legal vigent, continuaran incrementant-se les execucions hipotecàries i els desnonaments, amb el corresponent augment de famílies que perdran el seu habitatge habitual i que es veuran abocades a greus situacions d’exclusió i pobresa amb el que suposa com a amenaça per la cohesió social.

Les decisions i actuacions de l’executiu central i les Corts espanyoles amb majoria absoluta del PP que són qui tenen la potestat d’introduir canvis legislatius per frenar aquesta situació no han estat efectives i només afavoreixen a les entitats bancàries.

La crisi hipotecària i el creixement continu de les execucions hipotecàries han generat una important protesta i demanda social, articulada a través de diferents moviments ciutadans i compartida per la majoria del teixit associatiu present als barris i ciutats del país que generen importants xarxes de solidaritat i reclamen solucions valentes i efectives per salvar a les persones d’aquesta perversa situació.

Així, aquests moviments han articulat i convertit en eina de resposta ciutadana la pressió a les entitats financeres per tal d’assolir acords que facilitin el manteniment de l’habitatge de moltes persones que avui no poden fer front a les quotes hipotecàries, i la demanda de canvis legislatius que permetin la dació en pagament i el lloguer social posant fre a l’onada de desnonaments que trenquen la cohesió social.

També els nostres alcaldes i alcaldesses socialistes han dut a terme diferents iniciatives en aquesta línia com deixar de treballar amb les entitats financeres que promouen desnonaments, posar en marxa oficines d’assessorament i mediació o forçar els bancs a posar en lloguer social els seus pisos buits.

Però l’exemple més clar de tot plegat ha estat la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) impulsada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). Aquesta ha recollit 1’5 milions de firmes a Espanya, 400.000 a Catalunya, per implantar la dació de l’habitatge en pagament, establir un procés de moratòria de desnonaments i implantar lloguers socials perquè els afectats puguin estar a les seves llars.

Les firmes evidencien el clamor popular per canviar la legislació hipotecària vigent. Des del PSC hem donat suport a la mateixa i hem recollit signatures des de les Agrupacions locals del partit.

El Partit Popular finalment i davant la reivindicació de més d’un milió de persones, ha hagut de rectificar i permetre la tramitació de la ILP al Congrés dels Diputats.

Pel que fa al PSOE, des del primer moment va defensar la tramitació de la ILP, la dació en pagament amb efectes retroactius i una moratòria que impedeixi que les famílies siguin desallotjades de les seves llars.

El PSC defensa un canvi legislatiu urgent, que adapti el marc legal a la realitat social i que doni resposta a les necessitats dels ciutadans i ciutadanes afectades, permetent la dació en pagament i el lloguer social i l’aturada dels desnonaments.

Des del PSC continuarem centrant la nostra acció política als municipis, al Parlament i a les Corts Generals per aconseguir que no hi hagi ningú que perdi el seu habitatge i que es pugui exercir efectivament el dret a l’accés a l’habitatge i per això continuarem reclamant i treballant per:

  1. Aturar immediatament els desnonaments.
  2. Que la dació de l’habitatge en pagament liquidi de la hipoteca i els seus interessos (la totalitat del deute).
  3. Que les famílies necessitades puguin romandre a l’habitatge hipotecat en règim de lloguer o d’usdefruit durant un període determinat fins a l’obtenció d’un nou habitatge.
  1. Establiment urgent d’un programa d’acompanyament de les famílies desnonades que garanteixi el seu reallotjament en nous habitatges en règim de lloguer assequible
  2. Garantir el suport i l’assistència jurídica i financera a les famílies que estan en situació de risc de perdre el seu habitatge per deute hipotecari, ampliant els recursos del Servei Públic d’Atenció a les Persones que pateixen aquesta situació.
  3.  Impedir el sobreendeutament de famílies i persones i articulació de la “segona oportunitat”.
  4. Que les entitats rescatades amb diners públics i el SAREB destinin una part important dels pisos que tenen en propietat a lloguer assequible.
  5. Constitució d’un parc d’habitatge de lloguer social.
  6. Investigació de les males pràctiques realitzades pels diferents actors implicats en la bombolla immobiliària i petició de responsabilitats.
  7. Finalment, continuarem el treball d’intermediació amb les entitats financeres per tal d’aturar els desnonaments i que s’ampliï l’oferta de lloguer assequible.

PSC, dimecres 20 febrer 2013

“Allà on la dreta espanyola deixa a la ciutadania desatesa el Govern de Catalunya té l’obligació de garantir i d’atendre”

EG primer planoDesprés que la ministra Ana Mato ha confirmat les retallades del Pla Concertat responent a una pregunta del PSC al Congrés, el grup Socialista vol que el Govern de la Generalitat insti al Govern d’Espanya a continuar finançant les ajudes del Pla als ajuntaments i defensi els interessos dels catalans a qui més està colpejant la crisi. El Pla Concertat, creat l’any 1988 pel govern socialista, és un programa cofinançat per Estat i les Administracions Locals fonamental per poder desenvolupar una xarxa de Serveis Socials d’atenció primària que els ajuntaments puguin gestionar, desenvolupant les competències en serveis socials que li han estat atribuïdes per l’Estat i la Comunitat Autònoma.

El Govern del PP segueix desmantellant els serveis socials i abandonant a les persones més vulnerables deixant de finançar el Pla Concertat, malgrat tenir constància de les enormes dificultats per les que passa la ciutadania en aquests moments.

Per tot això, des del PSC rebutgem les retallades realitzades pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i que la ministra Ana Mato no ha desmentit al Congrés i donem tot el nostre suport a la Conselleria de Benestar Social i Família perquè insti al Govern a mantenir aquest sistema. És necessari i urgent que es reposi el fons del Pla com a mínim a nivells del 2011 i que es mantingui el programa de Teleassistència. Recordem al Govern de CiU que les competències de la Generalitat en aquesta matèria són exclusives i obligatòries i, per tant, allà on la dreta espanyola deixa a la ciutadania desatesa, el Govern de Catalunya té l’obligació de garantir i d’atendre. Emplacem a la consellera Neus Munté a que garanteixi als ajuntaments que rebran el finançament necessari i de manera estable per poder mantenir les prestacions socials bàsiques i garantir els drets socials i l’exercici de la igualtat d’oportunitats.

Des del Parlament, treballarem de valent de la mà dels ajuntaments per tal de garantir el compromís del departament en el manteniment del contracte programa pel que fa a serveis socials bàsics. El grup Socialista entrarà una proposta de resolució perquè la Cambra insti al Govern a garantir els recursos dels contractes programa amb els ajuntaments i també farà preguntes a la consellera Munté per conèixer l’estat de les negociacions amb el Govern d’Espanya en aquesta matèria.

Després de retallar el fons del Pla Concertat (instrument que té per objectiu per ajudar al desenvolupament dels serveis socials bàsics) en un 65% respecte el pressupost del Govern Socialista del 2011 (en el que es destinaven 12.293.386,92€ a Catalunya) i en 40% respecte el 2012 (destinant sols 3.896.106,49€), el Govern de Rajoy deixarà de finançar aquest Pla, i elimina també dels Pressupostos Generals de l’Estat per 2013 el programa de Teleassistència previst la Llei de Dependència (Llei 39/2006). Tot plegat, malgrat l’augment de la demanda en mig d’una crisi que està comportant una situació d’emergència social, en què les peticions d’ajuda s’han incrementat un 200%, i amb unes previsions que ens anuncien que la pobresa i les dificultats socials aniran creixent.

Es trenca

Els carrers plens de propaganda, debats televisius, falques radiofòniques, pàgines senceres als diaris. Campanya electoral. Diumenge escollirem les dones i els homes que decidiran qui presideix la Generalitat i quins seran els pressupostos i les lleis que regiran al nostre país els propers quatre anys.

En aquestes línies vull compartir amb els lectors i lectores de El Far una preocupació que m’afligeix des de fa mesos.. La crisis financera, econòmica, social, institucional, de legitimitat del sistema democràtic i ecològica que estem patint de manera intensa i simultània està configurant una nova realitat social, que no s’assemblarà gaire a la societat catalana del 2008. El que més em preocupa és l’augment imparable dels processos d’exclusió social i les desigualtats entre rics i pobres. Al nostre país, aquests fenòmens estan passant amb més intensitat i velocitat que a la resta d’Europa i estan directament relacionats amb l’estructura social i productiva que tenim però especialment tenen a veure amb les decisions econòmiques dels governs del Partit Popular i de Convergència i Unió.

M’angoixa la fractura social que s’està produint entre el selecte grup que guanya diners durant la crisi i no ha de pagar impostos i la immensíssima majoria que pateixen per una feina temporal, els que no arriben a final de mes tot i tenir feina, els que no tenen feina i viuen de minses prestacions i les persones excloses que veiem al costat dels contenidors i a la cua del banc d’aliments. M’angoixa que no estigui a l’agenda com la gran prioritat col•lectiva oferir feina i reformar les polítiques fiscals i de protecció social per a que no es produeixi una fractura social que cada dia veig més a prop. No és veritat que no es pugui fer res, podem gestionar la crisi amb reformes als serveis públics i al sistema fiscal, lluitant contra el frau fiscal i reordenant, prioritzant i no només retallant. La decisió la té la ciutadania el proper diumenge.

“Hi ha programes que només tenen banderes, el nostre és un programa impregnat de polítiques socials”

Pere Navarro creu que Mas i Rajoy “han de demanar perdó als catalans per les seves polítiques regressives en matèria de salut, educació i serveis socials”

El candidat del PSC a la presidència de la Generalitat, Pere Navarro, ha afirmat avui que “hi ha programes que només tenen banderes, mentre que el nostre és un programa impregnat de polítiques socials”. “Falten 15 dies per les eleccions i ens hi juguem molt, perquè tenim més de 7 milions de catalans i catalanes que fa dos anys que pateixen una política radical de retallades, més de 7 milions de catalans i catalanes que estan pitjor que fa dos anys, més de 7 milions de catalans i catalanes que han vist retallats els seus drets i prestacions, i tenim 250.000 catalans i catalanes que han vist amics i familiars perdent la feina. Aquesta és l’herència que Mas ens deixa: una Catalunya més aturada, endeutada i retallada que fa dos anys”, ha indicat.

En un acte a Viladecans per presentar el programa social del PSC acompanyat de la número 7 de la seva candidatura, Eva Granados, i l’alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, on hi han assistit representants de desenes d’entitats socials, entre elles Creu Roja, la Fundació Pere Tarrés, ONCE, Càritas Catalunya i la Fundació Catalana de l’Esplai, Pere Navarro ha assegurat que “defensem la reforma federal de la Constitució perquè creiem que és políticament la més viable, econòmicament la mes estable i socialment, la mes justa”.

“Proposem l’alternativa social que Catalunya necessita. Mas s’ha carregat en 2 anys els avenços socials dels governs d’esquerres anteriors i està posant en qüestió el propi model social, s’està carregant l’estat del benestar que hem construït en 30 anys des de la Generalitat i els ajuntaments. Diuen que hem deixat la caixa buida, però ells no han fet res per omplir-la”, ha afegit. El Govern de Mas, segons el candidat socialista, “no ha prioritzat la despesa social per sobre d’altres despeses, i té unes idees molt clares sobre la privatització de la sanitat, volen fer el mateix que el PP ha fet a Madrid i València”. És per tot això que Pere Navarro ha fet una crida a fer vaga el proper 14 de novembre “contra les retallades, contra els governs de dretes, contra els governs de Mas i Rajoy. Hem de mobilitzar l’esquerra que no es resigna”.

“Aquest matí he reclamar a Mariano Rajoy que demanés perdó pel seu anticatalanisme. Aquesta tarda vull demanar a Mas i Rajoy que demanin perdó als catalans per les seves polítiques regressives en matèria de salut, educació i serveis socials. Que demanin perdó pel patiment de totes les famílies que han patit els incompliments en matèria de dependència. Que demanin perdó pel menysteniment que ha suposat per les entitats del tercer sector no cobrar els diners compromesos i no pagats pels govern de dretes. Que demanin perdó per haver aconseguir que les seves polítiques hagin provocat que el 30% dels catalans estiguin en risc d’exclusió. Que deixin d’enfrontar-se pels temes nacionals i pensin, encara que sigui per un minut, en les persones que ho estan passant malament”, ha conclòs.

Eva Granados a Corbera

Aquest matí, la cnadidata a les llistes del Partit Socialista de Catalunya ha visitat la Residència Les Deus de Corbera de Llobregat per tal de conèixer la realitat i les necessitats d’un dels col·lectius més castigats per la crisi i les mesures del govern de Convergència i Unió a la Generalitat.

El Partit Socialista porta en el seu programa electoral un seguit de mesures en matèria de benestar donat que el Govern de CIU ens fa retrocedir en el temps i tornar a la màxima de qui ha de tenir cura de les persones dependents és la família, sobretot la dona. Aquesta és la fòrmua de fer sostenibles els serveis socials de la dreta: un xec per a qui pugui complementar el cost d’una plaça de residència i qui no, a casa sense serveis. CIU no va recolzar la Llei de la Dependència. No la volen i per això el Conseller ja ha anunciat que treballa en un text de la Llei Catalana d’Atneció a la Dependpencia i aplica alhora totes les retallades del PP.

Cal adaptar la llei de la Dependpencia a l’actual context sense perdre els objectius pels que va ser feta, en primer lloc el dret a ser atès. Cal valorar que l’evolució democràfica dels propers anys farà qe s’incrementi el nombre de persones depenents. Cal doncs fer progressar ràpidament la qualitat i l’agilitat de resposta en l’atenció a la dependència, situant progressivament els serveis socials al mateix nivell que els serveis de salut.

Garantia d’igualtat

 

 

 

 

 

 

 

Dones i candidat socialistes i feministes. Treballem cada dia per reconquerir els nostres drets, els que les dretes catalanes i espanyoles ens treuen. L’acció de CiU i PP ens fan menys independents: Reforma laboral, limitació avortament, carmanyoles, EROs i atur, llei dependència retallada, llistes espera sanitàries… seguim?
Necessitem governs d’esquerres per ser dones lliures.

“En dos anys de Govern de CiU, assistim a la substitució dels drets socials per l’almoina i la caritat”

La portaveu adjunta del Grup Parlamentari Socialista, Eva Granados, ha afirmat, després que la cambra ha forçat la compareixença a la diputació permanent dels consellers Josep Lluís Cleries i Francesc Xavier Mena perquè expliquin la gestió de la Renda Mínima d’Inserció, que “en dos anys de Govern de CiU, assistim a la substitució dels drets socials per l’almoina i la caritat”. “La situació de la RMI és de col•lapse i d’important endarreriment i és per això que la compareixença dels consellers Mena i Cleries era imprescindible”, ha dit Granados, que també ha denunciat que “els treballadors social ens diuen que s’està denegant la prestació a 9 de cada 10 persones amb dret a percebre la RMI”.
La diputada socialista ha considerat que “no es pot entendre que en un moment en què creix la pobresa i augmenta l’atur de manera alarmant, hi hagi menys persones protegides per les polítiques socials a Catalunya”. “L’objectiu declarat pel conseller Mena és el d’arribar a 18.000 persones perceptores de la RMI, mentre que amb els governs anteriors aquesta xifra havia arribat a les 33.000 persones”, ha dit Granados, qui ha constatat que “enlloc succeeix que en un moment en què l’atur s’ha multiplicat i la pobresa creix, l’objectiu del Govern sigui expulsar persones dels serveis socials”.
Situació alarmant
Per tot plegat, la portaveu adjunta del Grup Socialista ha assegurat que la situació és “alarmant” a causa de que “el Govern de CiU està, directament, generant pobres”. “No ho diem nosaltres –ha dit Granados- sinó el mateix síndic de greuges: com a resultat de la retallada del conseller Mena hi ha 10.000 nens en situació de pobresa”. “Això és alarmant, inexplicable i indigne d’un Govern que diu que està fent front a la crisi”. “Lamentablement –ha afegit- el que fa el Govern és permetre que les famílies amb més recursos paguin menys impostos perquè les persones en situació més vulnerable encara ho estiguin més”.

Eva Granados a “El retrat” de Tv3

En aquest video, la diputada mostra la seva faceta més personal al programa “El Retrat” de Tv3, que entrevista als diferents diputats al Parlament a través d’una capsa en la que guardan 3 objectes importants.

La seva cartella de la seguretat social, de quan va començar a cotitzar, als 16 anys… Una invitació plena de fotos de la darrera cel.lebració familiar i en Mike, el ninot del seu fill; són els tres objectes que Granados fica a la seva capsa personal.

Un retrat d’una diputada propera, treballadora i que defensa fervenment la sanitat, educació pública i els serveis socials.

 

 

Vídeo Retrats Diputada Eva Granados Galiano